Sé prou bé que podria viure i donar sentit a la meva existència, aprofitant i gaudint de tot allò que ens ofereix una societat culta i desenvolupada com la nostra…..anant al teatre, al cinema, passejant i conversant amb els amics, visitant exposicions, assistint a conferències, concerts, llegint.
Conèixer per tal d’aprendre i millorar la nostre relació amb el món i amb nosaltres mateixos…per comprendre la història i l’evolució de la humanitat.
Malgrat tot però i reconeixent sense cap dubte el poder i la llibertat que pot proporcionar tot aquest saber, jo escullo sovint, l’experiència de viure hores i dies només pintant!…tota sola al estudi, en absolut silenci, concentrada en una actitud de recolliment gairebé religiosa…i no tant com una negació, o com una renuncia al progrés i al confort social, sinó com una afirmació a la vida, doncs és quan pinto que sento la plenitud i el despertar de les meves facultats, és a través de la pintura que descobreixo i exploro els més subtils i amagats enigmes de l’existència humana.
No em preocupo de representar ni reproduir la realitat objectiva o aparent de les formes visibles, sinó que intento transformar les referències de la naturalesa per convertir-les en una nova realitat, una equivalència que m’acosti a un cosmos més harmònic i em permeti extreure l’aura de les coses i a percebre l’ordre i el sentit del caos. Fixà en estat permanent aquella impressió o experiència potser efímera, però que tantes vegades ens ha transportat a una dimensió més enllà de la realitat material o concreta.
Potser és per això que pinto,…..perquè tinc la certesa interna que estem vivint un temps de reconstrucció i recuperació de valors antics que han constituït i constitueixen lo més fonamental del esperit humà. Elevar a la consciència aquelles vivències senzilles, o petites coses quotidianes que formen part del engranatge de la gran cadena universal……aquestes petites coses que ens permeten precisament mantenir el contacte amb el flux de la vida i amb la seva energia creativa.
Avui, quan tota la nostre civilització occidental sembla sucumbir infantilment extasiada sota el poder d’aquests extraordinaris avenços tecnològics i científics;…..avui, quan l’exigència personal sembla concretar-se només en qualitats com la rapidesa, la competitivitat, la velocitat, l’especialitat, la producció, la utilitat, els resultats….jo em permeto de reivindicar un estil de vida, basat en la moderació,en la simplicitat, en la frugalitat, com una conseqüència de la meva resposta interna, davant de tanta mentalitat mercantil irracionalment preocupada per comprar i consumir…per tenir i aconseguir de ser el primer en adquirir allò darrer.
Aquesta es la meva proposta i la meva aventura personal: pintar sense pretendre innovació, originalitat, enginy o provocació com única o última finalitat, sinó per donar satisfacció a l’esperit i per deixar a la meva ànima que participi de la vida amb tota l’exaltació dels sentits….com una recreació constant i sostinguda de totes aquelles emocions que sobrepassen infinitament la realitat ordinària.
