162x130 cm
130x97 cm
116x89 cm
73x60 cm
116x89 cm
130x89 cm
73 x60 cm
73x60 cm
Quan pinto sempre apareix una lluita entre el dins i el fora, una tensió constant que es resisteix com una corda de violi a punt de trencar-se.
En la meva pintura no hi ha informació, ni memorització visual, sinó senyals, cicatrius, empremtes, on cada color és com una nota musical que va transmetent diferents registres sensorials a través de sons propulsats per influencies, reaccions, engranatges i desenllaços.
Sovint abans de pintar espero.......la decisió d'esperar, just en el precís moment que vaig a començar un quadre és esencial,...esperar pot suposar la troballa de cabals inesperats que reposen dins el racó més amagat de la meva ànima,.....esperar no com un acte passiu, sinó com la manera més permanent d'estar desperta....quan esperes, reps informació del silenci, només així pots crear els teus pròpis estímuls i construir una nova realitat.
Però no em veig capaç de concebre o imaginar des del no res...no es pot inventar el gènesi, la causa o la llavor,...i tanmateix, el peculiar moment en que una pintura es transforma en obra d'art, és precisament quan está dins del no res....quin misteri!!!
Intento que flueixi en la meva pintura aquella sensació rítmica semblant a la ressonància immaterial de la música, sense altre significació descriptiva que la que produeix l'emoció de sentir-se nuat amb la vida palpitant de la naturalesa....el ritme és font energètica de tota creació.
Durant la realització del quadre no hi ha només una intenció dominant, sinó seqüències de molts moments que floten dins el record del teu sentit íntim. Entre record i record hi nia el buit sense cap color...espais de silenci com expressió de la teva profunditat interior. Probablement la creació arrenqui aquí,...allà on noexisteix la memòria visual.
De vegades en els quadres volem veure la semblança a alguna cosa coneguda...però l'importa`n no és SEMBLAR sinò SER i aquest SER és la difarència...la veritat del que no és igual.
Olis sobre tela,
146x114 cm
116x89 cm
114x89 cm
116x89 cm
116x89 cm
162x130 cm
Sé prou bé que podria viure i donar sentit a la meva existència, aprofitant i gaudint de tot allò que ens ofereix una societat culta i desenvolupada com la nostra…..anant al teatre, al cinema, passejant i conversant amb els amics, visitant exposicions, assistint a conferències, concerts, llegint.
Conèixer per tal d’aprendre i millorar la nostre relació amb el món i amb nosaltres mateixos…per comprendre la història i l’evolució de la humanitat.
Malgrat tot però i reconeixent sense cap dubte el poder i la llibertat que pot proporcionar tot aquest saber, jo escullo sovint, l’experiència de viure hores i dies només pintant!…tota sola al estudi, en absolut silenci, concentrada en una actitud de recolliment gairebé religiosa…i no tant com una negació, o com una renuncia al progrés i al confort social, sinó com una afirmació a la vida, doncs és quan pinto que sento la plenitud i el despertar de les meves facultats, és a través de la pintura que descobreixo i exploro els més subtils i amagats enigmes de l’existència humana.
No em preocupo de representar ni reproduir la realitat objectiva o aparent de les formes visibles, sinó que intento transformar les referències de la naturalesa per convertir-les en una nova realitat, una equivalència que m’acosti a un cosmos més harmònic i em permeti extreure l’aura de les coses i a percebre l’ordre i el sentit del caos. Fixà en estat permanent aquella impressió o experiència potser efímera, però que tantes vegades ens ha transportat a una dimensió més enllà de la realitat material o concreta.
Potser és per això que pinto,…..perquè tinc la certesa interna que estem vivint un temps de reconstrucció i recuperació de valors antics que han constituït i constitueixen lo més fonamental del esperit humà. Elevar a la consciència aquelles vivències senzilles, o petites coses quotidianes que formen part del engranatge de la gran cadena universal……aquestes petites coses que ens permeten precisament mantenir el contacte amb el flux de la vida i amb la seva energia creativa.
Avui, quan tota la nostre civilització occidental sembla sucumbir infantilment extasiada sota el poder d’aquests extraordinaris avenços tecnològics i científics;…..avui, quan l’exigència personal sembla concretar-se només en qualitats com la rapidesa, la competitivitat, la velocitat, l’especialitat, la producció, la utilitat, els resultats….jo em permeto de reivindicar un estil de vida, basat en la moderació,en la simplicitat, en la frugalitat, com una conseqüència de la meva resposta interna, davant de tanta mentalitat mercantil irracionalment preocupada per comprar i consumir…per tenir i aconseguir de ser el primer en adquirir allò darrer.
Aquesta es la meva proposta i la meva aventura personal: pintar sense pretendre innovació, originalitat, enginy o provocació com única o última finalitat, sinó per donar satisfacció a l’esperit i per deixar a la meva ànima que participi de la vida amb tota l’exaltació dels sentits….com una recreació constant i sostinguda de totes aquelles emocions que sobrepassen infinitament la realitat ordinària.
